BONES FESTES !!!!

Que els petits moments de cada dia us donin la força per viure les il·lusions tan desitjades
i us facin avançar per senderes d'esperança...
Molt Bones Festes a tothom i una Forta Abraçada !!!

Que los pequeños momentos de cada día os den la fuerza para vivir las ilusiones tan deseadas
y os hagan avanzar por senderos de esperanza...
Felices Fiestas a todos/as i un Fuerte Abrazo !!!!

Aigua Dolça

De vegades et miro i no se que dir-te . . .

Ets la gota que busca vincles per ser aigua
Ets la pluja que renta els meus mal sons
Ets el núvol de tempesta que esvalota la meva sang
Ets la neu que m'aguanta quan caic
Ets el gel que conserva la meva esperança
Ets l'aigua clara que complau la meva sed
Ets calamarsa fresca, i la pedra termal on poder construir
Ets constant com la remor del riu que busca el seu destí

Ets aigua de somnis

Ets aigua

De vegades et miro i no se que dir-te . . .

(Aigua Dolça - Praxis 2008 -)

1 Any d'il·lusions

Ombres fosques de temps passats
penombres que enterboleixen el pensament
llums que sovint despunten amb força il·luminant noves esperances
formes que construeixen camins envoltats d'il·lusions
vull seguir navegant per paral·lels infinits i retrobar el meu destí.

( Praxis- 27 novembre 2008 - )

Avui fa un any que vaig començar aquest espai, amb l'objectiu de anar publicant i ordenant fotografies que tenia guardades al calaix. El que no em podia imaginar és que en aquest món virtual, descobriria el caliu i l'amistat que en tots vosaltres he trobat.
Compartir durant aquest temps imatges i vivències, comentaris i opinions, per mi ha estat molt enriquidor i gratificant
Vull agrair profundament a tots i a totes, els vostres comentaris i les vostres visites, ja que m'han donat la força per continuar i compartir aquesta afició que tenim.
Aquesta fotografia és la primera que vaig publicar. Té un significat molt especial per mi i m'agradaria compartir-la amb tots vosaltres.

Una forta abraçada

Hoy hace un año que empecé este espacio con el objetivo de ir publicando y ordenando fotografías que tenía guardadas en el cajón. Lo que no me podía imaginar es que en este mundo virtual descubriría el calor y la amistad que he encontrado entre vosotros.
Compartir durante este tiempo imágenes y vivencias, comentarios y opiniones, para mí ha sido muy enriquecedor y gratificante.
Quiero agradecer profundamente a todos y a todas, vuestros comentarios y vuestras visitas, puesto que me han dado la fuerza para continuar y compartir esta afición que tenemos.
Esta fotografía es la primera que publiqué. Tiene un significado muy especial para mí y me gustaría compartirla con todos vosotros.

Un fuerte abrazo

Novembre

L'aire fred s'esmunyia entre branques nues plenes de caliu
olors juganeres brollaven per damunt de catifes estampades
estels matiners lliscaven tímidament entre l'arbrat
ombres encisades esdevenien silencis misteriosos
només trencats pel frec suau del teu caminar.

( Novembre - Praxis 2008 - )

Montserrat Muntanya Màgica

La Prenyada, L'Elefant i La Mòmia

Siluetes dibuixades entre boscos farcits de camins que es perden en l'infinit
formes pentinades pel vent, esculpeixen perfils de figures inventades
textures que esgarrapen els meus dits tot buscant elevar-me a la teva summitat
escletxes i entretalls estampen rutes on el desig sovint és el principal heroi
on l'amistat i el coratge fan possible aconseguir fites i objectius desitjats
on ningú val mes que l'altre i on és possible reeixir de les cendres mes tenebroses

( Montserrat Muntanya Màgica - Praxis 2008 -)

Ahir i Avui

Ahir vaig ser arbre que s'esmunyia per boscos frondosos
tenia fulles d'or que omplien barrancs enronquits de sumptuositat.

Avui estic despullat d'exuberàncies i tresors del passat
tinc aigua suficient per mullar noves il·lusions
l'aire fresc del nord em retorna noves esperances
tinc la terra suficient per alimentar-me de nous coratges
tornaré a composar melodies perdudes en l'oblid.

( Ahir i Avui - Praxis 2008 - )

Libèl·lula i Branquell

Se molt bé que t'agrada volar i buscar branquells tendres on reposar
quan véns a mi, la teva vitalitat em dóna la força necessària per viure
els teus ulls brillants embolcallen de joia els meus pensaments
les meves branques poden ser l'aliment que nodreixi el teu desconsol
esperaré amb frisança el despertar d'un nou dia
on els teus palmells amanseixin el meu neguit produït per la teva absència ...

( Libèl·lula i Branquell - Praxis 2008 - )

Forques de Foc

Espurnes de vida brollen per damunt de magmes sinuosos
embogits per ventres de foc

Forques encerclades de fum, s'enlairen virtuoses buscant llums
amagades en inferns tenebrosos

Diables enfollits dansen en mig de guspires folles
que il·luminen ombres en la penombra

A poc a poc, la fosca nit, engoleix la llumenera
embruixada per cardíaques forces banyudes

( Forques de foc - Praxis 2008 -)

Camins d'aigua

Passeges per camins d'aigua clara buscant la humitat de la meva pell
gotellades de suor m'embolcallen el cos, mentre escolto el teu caminar
vull sentir els teus passos per damunt meu, tot mirant la lluna blanca
nius de gotes regalades, brollaran intensament per sadollar la teva set
vine sempre que vulguis trobar repòs, jo t'obriré a tothora el meu cos.

( Camins d'aigua - Praxis 2008 )

Nous Matins

Vindran matins freds envoltats d'escuma blanca
mantells de frisança envoltaran nous horitzons
pendents, crestes i dreceres, marcaran el nostre camí
obrirem el calaix dels somnis enterrats en la foscor
lliscarem amb força descobrint cims perduts en l'enyorança
i el vent fred de matinada esborrara les nits enterrades en la penombra

(Nous matins - Praxis 2008)

Siluetes

Vull tornar a aquell paradís de llums transparents
on plomes d'ocells blancs m'acompanyaran
on els dies seran plàcids i les nits plenes d'escalfor

vull sentir de nou el bateg del vent en el meu cor
on la seva brisa juganera m'embolcalli per sempre
on llurs misteris perdurin encoratjats pel meu desig.

(Siluetes - Praxis 2008)

Terres Enyorades

De vegades busquem un somriure a prop de la nostre mirada
on l'aire batega per damunt de somnis d'infant
on l'espiga del blat despunta entre mil racons d'esperança

De vegades la nostre tristesa despunta per la llunyania embogida per la distancia
on muntanyes de records gelats esperen retrobar la escalfor que els reconforti
on mars de desitjos esperen netejar el temps que ens separa

De vegades somiem desperts, terres llunyanes plenes de misteris
on el verd del nostre pensament s'aixopluga entre càlids espais
on la nit en el nostre cor es plena d'infinites paraules de pau

Sovint sabem que tot allò que volem ho aconseguirem
on estels victoriosos ompliran totes les nostres mancances.
i on la llibertat serà el nostre estendard tan somiat

( Terres Enyorades - Praxis 2008 - )