CLICA AQUÍ
Ahir vaig ser arbre que s'esmunyia per boscos frondosos
tenia fulles d'or que omplien barrancs enronquits de sumptuositat.
Avui estic despullat d'exuberàncies i tresors del passat
tinc aigua suficient per mullar noves il·lusions
l'aire fresc del nord em retorna noves esperances
tinc la terra suficient per alimentar-me de nous coratges
tornaré a composar melodies perdudes en l'oblid.
( Ahir i Avui - Praxis 2008 - )
20 comentaris:
D'una foto que en principi m'havia semblat molt trista, pobret arbre... tu n'has tret un cant a l'esperança!
La foto és molt bona, però el text és magnífic... emociona de veritat.
Et felicito :-)
Muy bonita foto, por su composición tan sencilla. Me gusta el aspecto del agua movida por la brisa.
Un saludo, Praxis!!
Molt bona composició company, has sapigut treure-li profit amb una bona fotografía acompanyade d'aquestes boniques paraules.
Una abraçada
Com molt be ens dones a entendre, no sempre tenir de tot es el que ens omple sinó tenir el que realment ens fa falta, potser aquest arbre ens sembli trist per estar pelat però a ell mai li faltarà l’aigua que es un be molt preat.
Saps que m’agrada de la foto? Les ombres que projecten els dos troncs, son ombres d’esperança, son ombres que van mes enllà d’ells mateixos i fan que el tronc, aparentment trist, es projecti en si mateix tot buscant noves oportunitats.
Les teves paraules m’han agradat, i desitjo que aquest arbre continuï fort i esperançador.
Una baraçada i petonssssssssssss
Quina canya!!! Com has aconseguit que les branques semblin les cames d'una nedadora de sincronitzada???
I el detall del ventet sobre l'aigua??? Ole, ole i oleeeeeeeeeeeee!!!!
psssttttt pasi pasi pel meu blog, que te un regalet!!!!! jijiji
Caro amigo, bela composição...Bela fotografia...
Um abraço
Precioses paraules per una preciosa imatge!
Salut!
me gusta la toma y hay algo que me parece muy curioso la forma de las ondas del agua , como si hubiese un terremoto o las pisadas de una manada de Mamut cerca
Muy interesante
saludo sbrujos
M'ha agradat molt la teva reflexiò sobre l'avui i l'ahir. Enhorabona!
y es que todo final trae tras sus pies un nuevo inicio...
Un beso
super foto
i bon escrit
salut!!
hola praxis, llego a tu blog de casualidad,y me alegro pues veo que tienes fotografías preciosas.
Esta con la simplicidad de los troncos, pero con un encuadre tan original: la sombra que produce, el contraste del color de la hierba, y los dibujos de agua que transmiten una sensación de suave brisa, hacen un conjunto muy bonito.
Saludos.
Que maca, transmet calma sereno i un silenci espectacular. Amb el toc especial dels trancs genial.
Felicitats
Malgrat que després de llegir el comentari de la Montse no em trec de sobre la imatge de les cames de les nedadores... el que certament havia percebut en veure-la és la sensació de pessigolleig del ventet que hi has sabut captar.
Me gusta lo bien compuesta que esta, para la sencillez de elementos.Muy bien vista.Saludos
Imatge sencilla pero que tú has omplert molt be amb unes paraules molt ben trovades.
Eiii, no et quedis a la city que els paisatges per aqui estàn preciosos, ja ho has vist.
Saluttttt
bonita imagen
he leido tu comentario
que nunca hay un amanecer igual
y es tan verdad, que he venido hasta aqui a decirtelo, pero ya que estoy, con tu permiso me quedo.
Gràcies per seguir-me..
Salut!
Hola Praxis,
Molt cert i maco el teu escrit. Sovint desitgem béns per tapar les nostres mancances "afectives".
Els arbres, exemples de molt. Quan són vius ens donen fresca amb la seva ombre. Quan moren, ens donen escalfor amb els seus troncs.
I nosaltres, sovint, oblidem l'importància que tenen.
Preciosa la foto. Serena, tranquila.
Una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada