Fotografies D'en Praxis: Montjüic

La Meva Illa

Ets petita en mig d'un mar daurat
ets el meu recipient de pau i felicitat.
El dia que et vaig trobar en el meu camí
vaig saber que tu eres el meu destí

He navegat per mars tempestuosos
buscant anhels i espais meravellosos.
Però només tu Illa tranquil·la
m'has donat el que tant volia

Ets gran com el desig que tinc
sento una gran enyorança quan no vinc.
La teva olor fresca em reconforta
no em tanquis mai la teva porta

Les ones que t'envolten
son dolces i apassionades
no se que tenen que em recorden
llargues hores amb tu passades.

La gran ona del mar que t'envolta
em transporta a llocs desitjats
fa que oblidi pors i mancances
em fa sentir emocions de tresors buscats

Tens tot allò que necessito per créixer
quan et vas creuar amb mi vaig tornar a néixer.
Et protegiré dels cops de mar traïdors
no vull que mai mes tinguis mes pors

Avui he tingut un somni....
He vist per uns instants d'emocions, que estàvem envoltats de fragàncies i sensacions.
He vist la llum mes enllà d'Orió.
Que l'aigua lliscava juganera esquitxant i rentant la meva anima.
Que l'enveja no era el motiu de disputes.
Que la pau regnava en tot el que ens envoltava.
Que construir una nova vida era possible.
Que la tristesa nomes existia per fer mes gran la felicitat.
Que l'únic poder que hi havia era la paraula i que tots els recels que un dia vaig tenir, amb tu s'han esvaït.

Per Tu Amiga ...

Voldria anar amb tu de camí amiga callada
voldria que fos com ahir la llum de la tarda
voldria saber si és veritat que els somnis s'acaben
voldria saber si es fan vells dreceres i marges
voldria anar amb tu de camí una altra vegada
potser tens el blau d'aquell cel que a mi se m'apaga
potser tu veus sempre el perfil d'aquelles muntanyes
voldria saber si és etern el temps que ara passa
potser no ens hem fet grans sinó petits
potser tu veus on són els meus amics
potser moren els anys contra el teu pit
potser tu veus el fons del meu oblit
voldria anar amb tu de camí amiga callada
voldria saber si estic trist només d'esperança
potser només ploro d'enyor de no somiar-te
potser només moro d'amor amiga callada

(Poema de Joan Vergés - musicat per Toti Soler)

02 de desembre 2007

Montjüic

1 comentari:

Arxiu del Blog .... Etiquetes

Per Tu Amiga ...

En Quant a Mi

La meva llista de blogs

Musica

ULTIMS COMENTARIS