CLICA AQUÍ
Ets l'espigó que m'aïlla del mon neguitós
ets la frontera que em separa del meu passat tempestuós.
La teva fortalesa em construeix arrels de seguretat
la teva llum em desperta sensacions de bondat.
Tindré paciència per retrobar l'equilibri que em dones
buscaré esperances per compartir experiències noves.
Ara soc aigua tranquil·la al teu costat
seguiré els teus passos amb tota seguretat.
ets la frontera que em separa del meu passat tempestuós.
La teva fortalesa em construeix arrels de seguretat
la teva llum em desperta sensacions de bondat.
Tindré paciència per retrobar l'equilibri que em dones
buscaré esperances per compartir experiències noves.
Ara soc aigua tranquil·la al teu costat
seguiré els teus passos amb tota seguretat.
7 comentaris:
Molt maca company, uns colors molt ben definits, per cert t'has adonat que surt la teva ombra i la de dos persones més?, molt original.
Una abraçada
Hola,
Si no fos per el reflexe de l'aigua, talment per un moment semblaria que tot fos el cel. O tot fos l'aigua.
La poesia que l'acompanya, inspira ..........
Fins la següent,
felicidades por tus fotos, seguire visitandote.
Saludos
Preciosos colors!
Salutacions!
yo a esta foto le habría llmado simetria orgánica, me gusta la simplicidad y la forma redondeada de la rocas rompiendo la forma geométrica de la línea entre el cielo y el suelo (agua)
saludos brujos
Caro amigo, belas cores...Bela fotografia !
Um abraço
Si les roques son fortes, tot ho aguantaran
i les tempestes fortes no penetreran.
Jeje !!!la imatge porta inspiració, es molt maca i relaxant.
Et felicito.
Publica un comentari a l'entrada