Després de la Tempesta

Aquells dies tempestuosos on tot semblava tenebrós
on el brogit de la meva ànima embrutia els meus pensaments
quan pensava que les il·lusions eren impossibles pretensions
quan la fosca negror empresonava buides esperances
esdevingué el tro captivador solcant els meus petits cels
rius nous de sensacions van rentar l'esglai del meu cor
gotes d'aigua brollaren dels meus ulls farcits de nostàlgia
nous horitzons van néixer nets i clars empesos pel meu desig
un nou dia es va obrir esborrant foscors i desconfiances
i una gran calma es va apoderar de tot el que m'envoltava

Quan pensis que tot s'enfonsa,
quan et sentis empresonat per desconfiances,
quan el passat i el futur no et deixa viure el teu moment,
pensa de ben segur que una gran tempesta esdevindrà.

( Tempesta inesperada - novembre. 2007 - Praxis)

Mediterrani

La pau que em dónes és immensa com les teves ones
les teves aigües llisquen sensacions dolces
no deixis que res molesti la teva grandesa
tanca la porta a qui embruti la teva puresa

Aigües tranquil·les

Ets l'espigó que m'aïlla del mon neguitós
ets la frontera que em separa del meu passat tempestuós.
La teva fortalesa em construeix arrels de seguretat
la teva llum em desperta sensacions de bondat.
Tindré paciència per retrobar l'equilibri que em dones
buscaré esperances per compartir experiències noves.
Ara soc aigua tranquil·la al teu costat
seguiré els teus passos amb tota seguretat.