CLICA AQUÍ
Aquells dies tempestuosos on tot semblava tenebrós
on el brogit de la meva ànima embrutia els meus pensaments
quan pensava que les il·lusions eren impossibles pretensions
quan la fosca negror empresonava buides esperances
esdevingué el tro captivador solcant els meus petits cels
rius nous de sensacions van rentar l'esglai del meu cor
gotes d'aigua brollaren dels meus ulls farcits de nostàlgia
nous horitzons van néixer nets i clars empesos pel meu desig
un nou dia es va obrir esborrant foscors i desconfiances
i una gran calma es va apoderar de tot el que m'envoltava
Quan pensis que tot s'enfonsa,
quan et sentis empresonat per desconfiances,
quan el passat i el futur no et deixa viure el teu moment,
pensa de ben segur que una gran tempesta esdevindrà.
( Tempesta inesperada - novembre. 2007 - Praxis)
14 comentaris:
Si algú em preguntés quines són les imatges (fotos, quadres...) que més m'agrada veure, diria que -sens dubte- aquelles en les que surten núvols. No sé que tenen que m'atrauen tant.
Precioses fotografíes, Praxis... em quedaria mirant-les molta estona (de fet, segur que entraré més dies per tornar-les a veure)
En quant al text, crec que és ben cert, hi ha moments en que sentim que s'acosta la tempesta i això és bo perquè, com tú dius, sabem que després s'obrirà la calma d'un nou dia.
He quedado cautivada con los cielos de estas fotografías... Wow!, son realmente bellos, que
fortuna haber estado allí disfrutar y atrapar aquellos
preciosos instantes...una fortuna en verdad inmensa. Felicitaciones.
Dejo mis saludos.
Un fortísimo abrazo.
Me encantan las fotos con nubes, con nubes que den volumen a la foto. La grande, con la islita en medio, es espectacular.
Un abrazo.
Así es, no sólo son necesarias las tormentas climatológicas, despues de la tormenta siempre, siempre llega la calma...y que paz y serenidad trae consigo¡¡¡¡
Un beso
Un cels preciosos amb uns núvols captivadors, m´agrada tota la sèrie, a mesa mes les teves paraules expressen profunds sentiments que ens du la vida, però fent referencia al que tu dius, són com les tempestes que, per sort, arriben descarreguen i marxen, així que em fa feliç saber que alguns d´aquests sentiments formen part del passat i no pas del futur.
Et felicito.
Un petonassssssssssssss
Amb quina energia ens atrau la contemplació de la natura en totes les seves dimensions! Alguna vegada, sembla que cada cop menys, tenim ocasió de contemplar cels així a casa nostra. Quan això es produeix no podem deixar de mirar i mirar... el mateix que amb les teves fotos. Fantàstiques!
Un bon cel...
salut
joan
Hola Praxis,
M'ha impresionat més l'escrit que les fotos.
Veure nuvols estic una mica acostumada, pero aquests escrits tan profunds....... no tant
Hi ha una dita que diu: després de la tempesta arriba la calma. I jo pregunto, sempre?
Hola, Praxis!!
Bé, el teu article em va agradar tant que també he omplert el meu blog de núvols :-)
Torno a mirar les teves fotos i la veritat és que són fantàstiques. La primera, la de la illa, és per enmarcar-la i mirar-la quan un es vulgui relaxar ;-)
Guau ! vaya pedazos de nubes , en especial las dos de abajo, parecen incluso un tornado ! Muy chulas, si señor !
de las imágenes tengo muy poco que decir además de que estan perfectamente compuestas, y son muy interesantes y de tus palabras: pues que a penas entiendo tu idioma pero su musicalidad es embaucadora, muy bonita y que me voy a apuntar a un curso para aprender a hablar portugués
eeeeiii aquest cel es una pasada company, els tons son bonisim i a mi es la segona la que més m'agrada potse per el contrallum més marcat no se pero bona feina company.
Una abraçada
Que chulas las nuves y la isla que se ve en la 1 foto.Muy buen trabajo te felicito.
Hola Praxis,
He estat uns dies fora i he tornat a la dura realitat quotidiana.... Aquesta serie es impressionant, i quanta raó tens amb les teves paraules. Jo també he tingut tempestes i desenganys, però tot passa i els dies clars retornen sempre. Ànims!!! M'encanten les teves fotos i com descrius els sentiments...
Petons!!!
Publica un comentari a l'entrada