CLICA AQUÍ
Sempre m'han agradat les cases de pedra
la historia que les envolta és tant gran com la seva bellesa
per les seves xemeneies han fumejat vivències infinites
i el seu cor és fort i ple de records envoltats de misteris
Deixo aquesta cançó .... Tot recordant....
14 comentaris:
posiblemente la belleza está en cada una de esas piedras porque tal vez están vivas de tantas historias que a través de su quietud han ido impregnándose en ellas...si pudieran hablar nos tendrían embelesados hasta altas horas de la madrugada como si de una prediosa obra de teatro se tratase....
besos
A mi també m'agraden moltíssim!!
M'encanten les portes, les finestres, emmarcades amb les pedres més grosses, els sostres de teules i que, amb les parets tan gruixudes, fins i tot a l'estiu s'hi està fresquet a dins ;-)
Aquestes, en blanc i negre, han quedat maquíssimes!!
Que foto tan chula.Esta muy bien echo te felicito.Saludos.
A mi también me gustan mucho las casas de piedra, aquí no hay muchas, pero sí las hay en Colonia, Uruguay, herencia lusitana de la época del virreinato.
Hermosas fotos, magníficas puertas!
A mi tambien me gustan este tipo de casas, por mi zona hay algunas, y te dan ganas de tener apacidad para poder reformarlas, adecuarlas un poquito y ponerte a vivir ahí
saludos brujos¡¡¡
y a quien no le gustan, son una maravilla, y si encima puedes irte a pasar un fin de semana ya es la pera..jejej
bonitas fotos.
Saludos
Excelente serie de casas de piedras, me gusta la belleza que llevan y sobre todo sus historias.Saludos
Sens cap mena de dubte tenim els mateixos gustos per les cases pairals. El virat li queda fantàstic, una forta abraçada company.
Bonito trio el que nos presentas, muy adecuado los tonos utilizados para ayudar a tu explicación, además, esto me recuerda que he estado buscando una casita para este puente, y no he podido encontrar ninguna !!! sniff....
M'agraden molt les fotos en tons sèpia o B/N, els trobo una personalitat diferent... M'encanta la foto de la porta entreoberta, li trobo un rerafons que m'enganxa, com si d'alguna manera ens obrissis la porta al teu passat...
A banda de tonteries metafísiques, jeje, una llum molt encertada...
Felicitats, nano!!!
(Per cert, gràcies per participar al Meme!!! Muas!!!)
Compartim afició pels objectes antics. Cert que aquest sèpia suau que utilitzes li dóna força. La llum esbiaixada sobretot de la tercera resulta molt evocadora. Mot bones!
I quants secrets i quantes històries pot portar aquesta casa oi?
Ei he de confirmar que mai m'havia parat a dedicar una bona estona al teu blog, és a dir només observava amb molta atenció cada fotografia que fas, però avuii he flipat, mai m'havia parat a llegir els teus escrits, son una passada, un pensament idealista i real, fascinant, el qual volta d'encanteri totes les possibilitats , enhorabona!
Hola Praxis,
Sempre que veig cases d'aquest tipus, imagino estades búcoliques.
La realitat soposo que es ven diferent.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada